Bambarol.

Dilluns passat va ser el meu aniversari (els dos aneguets ja són aquí!) i per celebrar-ho el meu pare i la seva parella em van portar a un local a Barcelona, el Bambarol. Un restaurant el qual ells ja havien provat i que consideraven que havia d'estar a la meva llista. I, com quasi sempre, no es van equivocar.

La manera més senzilla de definir aquest petit restaurant, situat al carrer Santaló, que actualment està entre els primers 40 restaurants recomanats per Tripadvisor, arribant en algun moment a ser el primer, és: Bones tapes, bona presentació i un servei excel·lent.

Dos cuiners, Albert Ferrer i Ferran Maicas, els quals han treballat en alguns dels millors restaurants del món, han obert aquest modest restaurant inspirat en la cuina mediterrània i la cuina de les àvies.
Treballant amb productes de temporada i qualitat, ofereixen una carta de tapes i platets d'autor, amb preus força assequibles, entre els 4 i els 12 euros.
A més a més, a part de la carta, cada dia ofereixen una petita secció de "tapes del dia".

Et recomanen unes 2-3 tapes per persona, entre fredes i calentes.

Nosaltres, començant per les tapes fredes...

Vam demanar el salmó marinat amb alvocat i l'amanida russa amb bonítol. 

L'amanida era molt bona, amb un bon equilibri de sabors.

Pel que fa a la tapa de salmó marinat em va agradar força, amb uns bons talls, però potse l'amanit de l'alvocat no em va acabar d'agradar. També s'ha de dir que jo sóc molt especial i "tiquis-miquis" amb l'alvocat. Hauria d'entrar jo a al cuina a amanir-me'l.

Seguint amb les tapes calentes...

Vam demanar provar els dos tipus de croquetes que tenen a la carta: pernil ibèric i rostit. 

Les croquetes són de bones dimensions i molt cremoses, però crec que els falta força sabor, potencia... Una mica de "xispa".

Els ous trencats del dia, amb pernil i un petit rastre de xoriç i generós d'ou, fantàstics.

Seguint amb les "rabes" de pollastre amb salsa tàrtara.
Les "rabes" ben arrebossadetes. Tot i que jo buscaria un altre tipus d'arrebossat, per marcar una mica més la diferencia. Respecte a la salsa tàrtara, han trobat una bona manera de donar-li un toc diferent, afegint-li un punt de curry. Molt bona.

 Per últim vam demanar l'entrama amb bolets. El punt de la carn genial, però els bolets no em van acabar d'agradar, potser faria la salsa diferent o li trauria els bolets i la faria amb tximixurri.

De postres, un bon cheesecake, fet per ells. Boníssim!
El coulis de maduixa el vaig trobar perfecte, molt natural i amb molt sabor a maduixa, no com algunes marranades que et donen a alguns llocs...
Respecte al pastís de formatge, molt esponjós i cremós, tipu mousse. Molt recomanable.
L'única pega que hi vam trobar era la galeta, al ser en un plat pla, quan volies tallar la galeta amb la cullera aquesta et sortia disparada.

El servei excel·lent, simpàtic i molt atent, creant un molt bon ambient.
Una bona clara, espumosa i cremosa, i bona companyia.
A més a més, portàvem el gosset de la família (estàvem a la terrassa) i un dels cuiners, en Ferran, si no m'equivoco, va ser tant amable de portar-li una mica d'aigua.

Resumint, un local 100% recomanable si voleu anar a fer unes bones tapes de qualitat per Barcelona.

Web: http://bambarol.cat


Nosaltres tornarem segur.

Salut!

VAN VAN i PORK, boig per tu.

Aquest passat cap de setmana vam anar a treure el nas al VAN VAN, el mercat gastronòmada que es va celebrar al parc de la Ciutadella per la Mercè de Barcelona.
Trobo original el nom de GastroNòmada tenint en compte que el mercat el portaven a terme vint-i-dues caravanes de streetfood. Buscant l'estil americà, cada caravana amb el seu propi estil i dirigida a un producte. Oferien: pasta i piadinas, tacos i nachos, entrepans, pascadito frito, gelats artesans, sushi, bugers,...

La veritat és que tenia moltes ganes de provar moltes coses però al final no vam provar res.
Era TAN AGOBIANT... Suposo que a causa del poc espai que es va deixar entre caravana i caravana i tenint en compte que en lloc de posar-les en fila estaven posades l'una al davant de l'altra. Les cues es barrejaven, no sabies ni on acabaven, i, tot s'ha de dir, no és que fossin gaire ràpids a l'hora de servir.

Així doncs entre lo agobiant que era, lo poc que m'agraden les aglomeracions, la gana que tenia i la calor que feia vam acabar anant a menjar a un restaurant.

En el primer on ens vam asseure, el Ten's, restaurant de tapes del conegut i mediàtic Jordi Cruz. Quan ja estàvem assentats i ja sabíem que volíem pendre, ens van dir que no podíem menjar perquè ho tenien ple. Eren les 15:10 i tenien el menjador mig buit. Així que gràcies, no tornarem, però ens vam endur la carta, que ens va agradar força.
Al final vam acabar en un local la mar de xulo i original. Un local on han apostat per un únic producte principal, cosa que els funciona molt bé. Us parlo del PORK... boig per tu!

Només entrar al local, situat al carrer Consolat de mar numero 15, et trobes amb una escultura d'un gran porc penjant del sostre.

Es descriuen a si mateixos com "una autèntica bogeria dedicada només al porc, des del morro fins a la cua, curat, en salaó i sobretot en forn de llenya I-Rational".

Un forn de llenya que, segons ens va explicar la mentre, una noia molt simpàtica i agradable, vam fer construir i portar des de Nàpols.

Tenen un rebost amb una bona selecció d'embotits i una bona cervesa artesana.
Nosaltres vam començar l'àpat amb unes monedes de porc, tot i que també m'hagués agradat provar els ous de forner.
Les monedes són de carn de la cara del porc, arrebossada i en forma de moneda. L'acompanyen amb una salsa espesa de soja i panses, boníssima.

Després vam seguir amb les tres botifarres (blanca, negre i de perol) fetes a la brasa i amb un tast de pantxeta, costella, cap de llom i espatlla. Tot acompanyat amb patata graten, molt bona.
La carn era molt bona, la panxeta porquejava una mica, però per la resta tot molt bo.
I de postres una tarta fina de poma amb gelat de nata.

Va ser un àpat molt entretingut i divertit. A causa de la confusió d'una de les cambreres, que anava una mica perduda, vam iniciar conversació amb la taula del costat, una parella d'estrangers residents a temps parcial a Barcelona, als quals els van portar uns dels nostres plats i a nosaltres un dels seus... Finalment vam acabar compartint el menjar, una bona conversa i una copa de vi a la que ens van convidar.

Tot i que vam trobar que es van excedir una mica amb el preu, us recomano anar-hi si us agrada el bon prodcte i el porc. No us decepcionaran.

Web: http://www.porkboigpertu.com/ca/

Salut i bona entrada de tardor!

El famós conill escabetxat de la iaia.

A vegades els plats més senzills són els més gustosos i bons, i d'això me n'he adonat cuinant amb la meva iaia.

Ja sabem que la majoria pensem o diem que la nostra àvia, iaia o padrina (com sigui que l'anomeneu) és la que cuina millor del món i que com ella cap. Però la meva ho sobrepassa.
Te una forma molt senzilla de cuinar, i té una desena de receptes en les quals canten els àngels.
D'algunes segurament mai donaré la recepta. Perquè, encara que siguin la cosa més senzilla del món i no tinguin cap secret, tinc la sensació que ella hi posa alguna cosa que se m'escapa. No sabria dir si és aquesta senzillesa el que fa tan bons els plats o potser és la calma amb la que cuina i les poques preses, tot amb un xup-xup molt suau i a poquet a poquet. Crec que inclús l'aigua fa que arrenqui el bull a foc suau.
Però no m'agradaria que algú fos caps de plasmar algunes de les seves receptes abans que jo!

Avui, tot i així, vull compartir la recepta del seu conill escabetxat. Veureu que no té cap complicació, cap secret, però ella hi fa la màgia, suposo.


Per unes 6 persones. (depèn de l'afamat que estigui el personal)

1 Conill trossejat
1 Ceba gran
4 alls
1 o 2 fulles de llaurer
100 ml d'oli d'oliva
50 ml de vinagre
2-3 culleradetes de pimentó

Primer de tot, tallar el conill. Podeu demanar a la carnisseria que us ho facin o comprar-lo directament tallat, si el compreu al super.

Després tallem la ceba a juliana, no molt fina, volem que es noti. Per mi el millor del plat és la ceba, el gustet que li queda i la textura són genials.

Un cop tinguem això, el procés és molt senzill. 

Posarem tots els ingredients a la cassola, en fred. L'ordre es igual, però jo sempre segueixo l'ordre amb què ho fa la meva iaia, per si de cas, que ja sabem com són les iaies, que elles cuinen sense receptes i sense mesures però sempre els surt igual o millor. 

Primer posem el conill, seguit de la ceba juliana, els alls sense pelar, un parell de fulles de llaurer, salpimentem, afegim l'oli i el vinagre i ho portem a ebullició destapat.

Un cop arrenqui el bull, ho tapem i ho deixem a foc mig durant 30 min.

Passat 30 min destapem, afegim el pimentó i remenem, perquè tot agafi color, i ho deixem a foc baix duran 15 min més, aproximadament. Ella em diu 10 i després ho deixa 20 així que jo dic 15.
I ja ho tenim!

Normalment a casa ho acompanyem amb arròs blanc amb una mica de pebre. A casa som de poca sal, però el pebre ens encanta.

La veritat és que és boníssim barrejar el suc de l'escabetx amb l'arròs. Però també ho podeu usar en amanides o buscar algun altre tipus d'acompanyament.

Aquesta mateixa recepta la podeu fer sense el conill. Per exemple, fer per separat l'escabetx, enfarinar i fregir unes sardines, ajuntar-ho tot quan estigui fet i deixar-ho a la nevera 24 h. I l'endemà, disfrutar-ho amb una bona llesca de pa.

L'escabetx és que és un d'aquells plats, tant en el cas del conill com el de les sardines o com segurament amb el de qualsevol altra cosa, que està més bo l'endemà. A més a més, es pot menjar tan fred com calent, i ara a l'estiu entra molt bé fresquet.

Espero que us animeu a fer-lo i us agradi.
Jo, si mai tinc un restaurant, no tinc cap dubte de què serà a la carta.

SALUT!

Piadina, un mos d'Itàlia.

Pels que no ho sapigueu, la meva cunyada és italiana, la qual cosa fa que tingui la sort de poder acostar-me a la gastronomia italiana sense gastar-me una fortuna en restaurant i botigues especialitzades i sense moure'm de casa. Sobretot quan els seus pares vénen de visita i em porten pasta, salses, formatges i cosetes.

Fa un parell de dies vaig anar a passar el dia amb ella i el meu nebot i, al migdia, vam arribar tard a casa.
Com que el nen havia de dinar, i no teníem molt de temps, em va ensenyar ha preparar piadina, un plat molt rapit i fàcil de fer.

La piadina és un pa pla típic de les províncies de l'Emília-Romanya, també es coneix com a Piadina Romagnola.
Generalment és farceix de prosciutto cotto (pernil dolç) i squacquerona, un formatge italià difícil de trobar per aquí, però es pot substituir per algun altre formatge, tomàquet i enciam.
Tot i que també es pot farcir d'altres maneres com amb salsitxes, ceba, embotits variats, rúcula, enciams i altres verdures. O inclús de fer-n'he de dolces! Amb melmelades, xocolates, etc.
Podríem dir que es pot farcir del mateix que una crêpe.

Bé doncs, anem a la recepta.

Us podria donar la recepta de com fer el pa de la piadina però, siguem sincers, cap de vosaltres ho farà.
En canvi crec, que si us dono una solució rapida, respecte al pa, ho fareu més fàcilment i inclús us pot treure d'algun apuro, com va fer la meva cunyada.
A més a més, és un plat de 3 "B": "Bueno, bonito y barato".

Necessiteu, per una piadina:

• 1 Tortita (de les de fajitas/durums)
• Dues o tres llesques de pernil dolç
• Un parell de tranxetes
• Uns fulles d'enciam net 
• 3-4 rodanxes de tomàquet 

Poseu una paella al foc, poseu la tortita i al centre i poseu el formatge. 

Quan es comenci a fondre i a torrar la tortitia col·loqueu el pernil dolç, l'enciam i el tomàquet i doblegueu-lo. Ho talleu per la meitat i A MENJAR!

Ho podeu acompanyar amb una mica de maionesa o alguna salsa si voleu.

Espero que us agradi,

SALUT!

El pastís de maduixes del Cèntric

Crec, que no serè l'única que en passar per davant de l'aparador del Bar Cèntric de Calella (sí, aquell bar que fa cantonada al carrer Església, amb aquells els grans pastissos i copes de maduixa i nata que fan caure la baba), sempre m'he dit, i he dit a qui tingues al meu costat en aquell moment, que no em podia morir sense tastar un tall d'aquell pastís. 

I ara, per fi, després de molts anys, he tingut els collons de fer-ho. 

Perquè si una cosa he de reconèixer, és que mai m'he acabat de refiar d'aquells pastissos.

Quan passava per davant sempre em cridaven molt l'atenció, però la sensació de què serien molt pesants i empalagossos, amb accés de sucre i la nata massa compacta (per aguantar el pes de les maduixes), a més de resseca per la nevera, i amb aquella fina capa de pa de pessic... Resumint, no em donava molta confiança.
Suposo que per això he allargat tant el fet de provar-la. 

Però aquesta setmana, una mica pressionada pel meu acompanyant (ja fart de sentir-me dir que el volia provar abans de morir-me), m'ha convidat a un cafè i un tros de pastís. 

I, senyors i senyores, que equivocada estava...

Crec que és un dels pastissos més equilibrats que he provat mai. 

La fina capa de pa de pessic era molt esponjosa, igual que la nata, esponjosa i gens resseca, amb el punt just de sucre. I les maduixes? Gens malament. La gelatina amb què s'aguanten és, o això em va semblar a mi, molt natural i sense extractes de maduixes ni colorants. Tenia aquell guestet tant bo de quan has deixat els maduixes amb sucre a la nevera i han deixat anar aquell suquet tant gustos.
No se'ns va fer gens empalagós, ni vam tenir la sensació de quedar-nos tips amb dues cullerades. És més, crec que si ho arribem a saber, no l'haguéssim compartit.

Així que, si sou de Calella i rodalies, i us ha passat el mateix que a mi al passar per davant del Cèntric, us animo a què, per fi, us assenteu a la seva terrassa, us demaneu un tros de pastís de maduixes amb nata, i disfruteu de la tarda veient passar els guiris.

Salut!

Temps de flors i la decepció del Draps.

Com tots sabeu, és la setmana del Temps de Flors a Girona i, com no, passada per aigua, perquè al maig cada dia un raig. 

Doncs bé, després de veure unes quantes exposicions de flors, que he de dir que són una mica fluixes aquest any, vam fer una pausa per anar a dinar. 

Aquesta vegada ens vam decantar per al Restaurant Draps. Situat al barri vell de Girona, al carrer Cort Reial, 2. 

Un restaurant que m'havien recomanat un parell de vegades i al qual tenia moltes ganes d'anar.

El Draps, és un restaurant diferenciat per oferir una carta on tots els plats son per compartir, unes bones racions a un preu molt acceptable.

Per al temps de flors oferien un menú especial de 25€ on oferien una amanida, dos segons a escollir i dues postres a escollir. 

Nosaltres vam decidir no provar-lo, ja que sortia més a compte agafar plats de la carta. Al final ens vam gastar uns 37€ ( un entrant, un segon, unes postres, dues copes de vi i una aigua).

Per sorpresa meva, la cambrera que ens va atendre havia estat estudiant servei de sala al mateix temps que jo estudiava cuina a Girona. Suposo que encara estava de pràctiques, perquè encara anava força perduda a l'hora d'atendre les taules o de respondre a les preguntes dels clients. 

La carta està composta de:

• Entrants freds, tots a 15€ 
• Entrants calents, tots a 15€
• Peixos, tots a 17€
• Carns, totes a 17€
• Postres i mini postres, 6€ les grans i 3€ les mini.

Per si li voleu donar un cop d'ull a la carta o al restaurant... http://www.restaurantdrapsgirona.com/

Per començar nosaltres vam demanar el "Pop amb patata i oli vermell", el pop a la gallega de tota la vida.

Fa bona pinta, oi? Doncs el vam haver de retornar a la cuina.

El pop estava dur, la patata crua i li faltava oli i una mica més d'alegria amb la sal i els pebres. Aquell toc lleugerament picant que esperes del pop a la gallega era inexistent.

Així que vam decidir canviar-lo pel "Gran caneló de verdures amb salsa de carbassa".

El qual podeu observar a la foto.

La presentació no ens va agradar gents, i si ho arribem a saber no hauríem canviat el pop pel caneló.

Les verdures estaven tallades de forma molt grossa, com si fossin els retalls sobrants i estaven crues, el pebrot vermell estava tan cru que la pell encara amargava. I els bolets havien tingut una agradable vida en una bonica llauna.

La salsa no era res més que un simple puré de carbassa. Suposo que el responsable dels entrants calents s'havia enfadat amb la sal i el pebre, perquè tant les verdures, com la "salsa", la pasta, el pop o la patata no havien tingut el plaer de conèixer la sal.

Un plat insípid i amarg. No me'l vaig menjar gens a gust, però vam decidir no canviar-lo. Els havíem donat l'oportunitat d'arreglar l'error, però no va funcionar.

Així que passem al segon, ens vam decantar per "la mitjana de vedella de Girona sense ós a la graella".

Gràcies a Déu, aquest cuiner sí que sabia que era la sal.
Inclús podria haver compartit les seves patates, perfectament cuites, amb els seu bon company perquè l'uses amb el pop.

La carn estava poc feta, com havíem demanat i la patata molt bona.

Postres.
Mini pecat de xocolata amb gelat de vainilla italiana.

El mini pecat va resultar ser un coulant, molt ben cuit amb l'interior líquid, i amb una xocolata molt suau.

Respecte al gelat, no sabia que la vainilla italiana era de color verd i amb gust de menta! Algú m'hauria d'avisar d'aquestes coses, com el cambrer, per exemple.







En definitiva, no ser si va ser pel volum de feina que comporta el Temps de Flors o que senzillament, el Draps, ha anat decaient a mesura que han anat avançant els mesos.
No us animaré a anar-hi, però si mai acabeu menjant-hi, espero que tingueu millor experiència que jo amb els entrants calents i que em digueu si donar-li una segona oportunitat o no.

Salut!

I Bouni Amici, l'italià de l'eixample.

Al carrer Casanova, a l'eixample esquerre de Barcelona, hi trobem I Bouni Amici, un restaurant italià que a part d'oferir els típics plats de pasta, ja siguin carbonara, putanesca, amatriciana, etc. S'han dedicat a crear plats de pasta en honor i al gust dels amics de la casa.
A la seva carta hi podem trobar diferents plats de pasta al gust de: El tricicle, en Xavi Pascual, la Carlota Bestit o en Hristo Stoichkov.
És més, com a part de la decoració del local, a les parets hi han plats firmats o amb dibuixos de diferents celebritats i amics del xef que han passat per allà.

Parppadelle al gust de la Carlota Bestit.

Pel que m'ha explicat el meu pare, que és qui me'l va descobrir, durant els primers anys del restaurant, I Bouni Amici era un dels millors restaurants italians de Barcelona. Només s'hi podia anar a menjar amb reserva, a causa del volum de clients que tenia. Ara, però, la restauració ha canviat molt en 14 anys i el local no s'ha modernitzat, cosa que ha fet que quedes antiquat. Però, a pesar d'això, tots els que algun cop han provat els seus deliciosos plats de pasta hi tornen segur.

7 squali

Jo sempre començo l'àpat amb una ració de mortadel·la, molt bona, acompanyat d'uns grisines molt aromatitzats, cortesia de la casa.

Però anem a lo que anem...LA PASTAA!!!

Un dels meus preferits son els de la Carlota Bestit.
Parppadelle amb ou, all, bolets, crema de trufa negra, nata i parma al gratén. (14'50€)

Però el plat de pasta que s'emporta el primer premi, són els 7 Squali, uns macarrons gordos amb botifarra, ceba, ceps, tomàquet, crema de llet, julivert i bitxo. (9'50€)
BONÍSSIMS!

*Recomanats per el Timeout!

De moment, la millor pasta que he menjat mai. Una salsa molt cremosa en els dos casos i amb molt de sabor, amb un toc molt adequat de picant en els 7 squali i una fantàstica aroma de bolets en els de la Carlota.

El parmesà te'l ralles tu mateix al moment i el pa que et serveixen tampoc te desperdici, tres tipus de pa diferents perfectes per sucar-los a la salsa.

Respecte a les postres.
En lloc de portar-te la carta de les postres, te les presenten amb l'antic carro de postres, dels quals ja en queden molt pocs i són difícils de veure, o amb una safata de postres.
Alguns de les postres que hi podem trobar:

• Tiramisú
• Coulant,
• Borratxo, 
• Panacotta.

Pel que fa al servei, no són gaire rapits i alguna vegada m'han fet esperar moltíssim, però un cop et porten la pasta se't passen tots els mals i veus que l'espera val la pena.

Tot i així crec que amb una modernització del local, i una millora de la simpatia del servei, faria que el local guanyes molt i que tornessin a estar a dalt de tot de la llista dels restaurants italians.

Proveu-la i repetireu segur!

Salut!

Un tast d'Andorra

Aquesta passada setmana santa vaig fer una petita escapada a Andorra.
I clar, degut a la crisi i als pocs ingressos econòmics dels últims mesos vam decidir anar de supervivents i no gastar gaire en àpats. No vam anar de grans restaurants, ni de bon tros, però vam anar a parar a dos locals que em van agradar molt.

El primer és el Topic, a Ordino. Per mi un dels pobles amb més encant d'Andorra, on s'han mantingut fidels a l'arquitectura andorrana de les primeres cases i no han incorporat grans construccions modernes que enlletgeixen el paisatge.

Doncs bé, la primera nit vam anar a parar aquí, al Topic, un local que ho te pràcticament tot:
Planta baixa, cafeteria-bar-pizzeria-creperia
Planta 1. Restaurant
Planta 2. Saló privat per aniversaris i festes
Planta 3. Servei de càtering i per a emportar.

Tenen una àmplia carta amb sopes i cremes, fondues, musclos, amanides i carpaccios, arròs, ous i pastes, pizzes... Molt llarga.

Van tardar força estona a antendrens. Després de molt mirar-me la llarga carta em vaig demanar uns "ous ferrats amb botifarra esparracada amb patates palla i ceps" i, la veritat, jo no tenia gaire confiança amb el que em portarien...
Però a mesura que passava el temps, m'anava fixant en els plats que sortien de la cuina i realment m'anava sorprenent a mi mateixa. La veritat és que tot el que anava sortint feia força bona olor i amb unes racions MOLT completes. Vaig veure unes pizzes tan amples com el meu braç i unes amanides que a mi em durarien per 3 o 4 àpats.

Quan va arribar el meu plat, feia una olor tan bona a ceps que els altres clients se'n van arrepentir d'haver demanat una pizza.

La veritat és que només de veure el plat ja estava quasi tipa.
L'olor del cep era brutal, i no s'havien quedat curs en posar-n'hi, cosa que passa moltes vegades.
La botifarra també era molt bona i els ous frescos, de no recordo quin pagès de la zona.
Només de pensar-hi ja se'm torna a fer la boca aigua. Quina olor!

Imagineu-vos si era gran la ració que només vam fer un plat i ni tan sols vaig fer un intent de fer postres, cosa molt rara en mi, perquè sempre em queda un foradet per al postre, però em feia una mica de respecte la ració que em podrien arribar a portar. Ja que els seus iogurts eren més grans que les natilles d'aquí...

No recordo el preu, però no va ser car.

Aquí us deixo la web! http://www.topicordino.com/


La segona nit vam anar a buscar un local encara més econòmic, el "Tot en pita", un local que us recomano si voleu menjar alguna cosa rapida i bona si esteu per la zona de la Massana, el qual havíem vist a matí quan vam passar per allà de camí a Andorra la Vella.
*No vaig veure cap més local de pites o kebabs en tot el viatge.

Vam estar parlant amb el propietari, que ens va explicar com funcionava el local. S'ho fan TOT ells, inclús el pa de pita, un pa molt més suau i tou del que et trobes normalment.
Cada dia fan una tirada al matí per al servei de migdia i una tirada a la tarda per al servei de nits.
Es pot veure la maquinària de panificació des del menjador.

La carn de pollastre, que és l'única que serveixen, també se la fan ells. Una carn molt melosa i ben especiada, diferent de la que et trobes per aquí.

L'únic que em va fallar una mica era la salsa blanca, però la picant estava molt ben trobada, i més que una salsa era com una pasta picant.

Crec que més o menys va sortir a 5'5-6 euros per persona amb beguda i tot.

Aquí teniu la web! http://totenpita.com/es.inicio.html


Així doncs si algun dia aneu per Andorra i no sabeu on anar, ja teniu un parell de llocs que us animo a visitar!


Salut!

BACOA, l'hamburgueseria gourmet

Avui us vull parlar del Bacoa, situat a la ronda universitat 31, a la part superior esquerra de la Plaça Catalunya. Un local  el qual us encantara si us agraden les bones hamburgueses o, les ara de moda, hamburgueses gourmet, per les quals jo apostaria fort ara mateix! Si tingues calers, clar.

Hi vaig anar un cop amb uns bons amics meus, uns nois d'aquests que fan tanta rabia perque menjen com poseits i no s'engreixen ni a la de 3, amb els quals sempre acabem menjant a woks, durums, burguers...
I ens vam topar amb el Bacoa  per casualitat, jo havia sentit a parlar d'un dels seus "germans", el KIOSKO, i clar, vaig insistir per entrari.

Perquè senyors, a TOTHOM li agraden les hamburgueses! I qui digui que no, menteix (o no te papiles gustatives). Això si, tots tenim una idea diferent d' "hamburguesa".

Alguns ens pot agradar feta, poca feta o sagnant. De porc o vedella, mixta, de pollastre o peix, tofú, picants, ja sigui amb jalapenyos o salses picants. D'altres sereu més dolços amb chutneys, melmelades, ceba caramel·litzada... Després les salses, de mil tipus diferents, maioneses, ketchups, salses de mostassa, brava... Amb un suculent ou ferrat, d'aquells que tenen el rovell al punt i et deixa ben empapat, o ou dur. Podeu ser de formatges o anti-formatges (tranxetes, chedar, de cabra, roqueford,...), enciams, tomàquet i, en definitiva, una llista interminable d'ingredients.

Pero tots estarem dacord en una cosa: una hamburguesa a de ser suculenta, brillant, que t'entri pels ulls abans que per la boca, t'ha de fer entrar salivera quan la veus, en perfecta sintonia amb la resta d'ingredients. En podiren fer una religió i tot, segur que més d'un s'hi apuntava.

Bueno anem al gra, que me n'estic anant del tema.

Al Bacoa disposen d'un local força gran, modern i lluminós, un ambient relaxat i acullidor. Amb parets de pissarra, on hi han escrites totes les seves hamburgueses: 5 de vedella, 4 d'especials i l'especial del mes que, com ve diu el nom, canvien cada mes.Després tenim els diferents tipus d'acompanyaments a base de patates o amanida i els ingredients que pots afegir, de més a més, a la teva hamburguesa, com ara: beicon, ceba caramelitzada, chutney picant de pebrot,...


Et serveixen unes racions MOLT completes, crec que cap de les dues vegades que hi he anat m'he acabat tot el que tenia al plat... I si no me dislocat la mandíbula és perquè "Deu" no ha volgut.
Realment, no saps per on agafar-la quan te la porten.  

Les patates son tallades a mà, i això es nota, creieume.
A més a més, a cada taula, tenen les seves salses braves i ketchups picants, tot de la marca de la casa.



Una cosa que m'agrada molt del local és el seu funcionament en quant a les comandes.

Arribes, agafes una cartolina que tenen en diferents recipients i amb molts llapis, d'aquests que a la gent li agrada tant mangar a l'Ikea. I en aquestes cartolines tens la carta. Fas una creueta a l'hamburguesa i, si en vols, tries acompanyament, la beguda i els extres. Li dones al dependent, ell et dona una bandereta amb el numero i tries la taula que més t'agrada, inclús pots compartir taula amb gent que no coneixes si no trobes lloc, i a esperar! Pero tranquils, que l'espera no dura gaire, segons la meva experiència, son força rapits en servir les taules.

Una cosa que em va semblar força divertida és que, mentre esperes la teva comanda, et donen un cartolina, que tu mateix has de muntar i enganxar amb una pegatina, que et servirà per aguantar la teva super hamburguesa a l'hora de menjar-te'la
I quan acabes, amb l'estomac ben ple i si ets bon client, reculls el teu plat i el portes a la zona de recollida. Un bon muntatge i amb una filosofia que aposta pel reciclatge, cosa que cada cop es valora més.

Respecte al preu:
Tot depen de lo afamat que estiguis i els extres que li acabis posant a la teva hamburguesa, però, pràcticament, el preu és com el d'un menú del McDonalds. REPETEIXO si no et passes amb els extres.. jo en conec un que si va deixar 21€, però jo no he passat mai dels 14€.

Aquí us deixo la web, si li voleu fer un cop d'ull: http://bacoa.es/
Així que si us agraden les hamburgueses bones i de qualitat, aneu al Bacoa o a un dels seus altres locals:

• Bacoa, a Ronda Univeritat 31
• Little bacoa, al carrer Colomines 2
• Kiosko, al carrer Marques de l'Argentera 1

Salut!

Pastís de pastanaga amb frosting cremós.

Avui us porto una recepta de pastís de pastanaga.
Des que el vaig provar per primera vegada al Set cafè, a Banyoles, que hi donava voltes.

Mai n'havia fet, així que he estat comparant diverses receptes que he trobat per internet i finalment n'he adaptat una més al meu gust, tot i que tot és anar provant.

Ara, he de dir que el que més m'ha agradat de tota la recepta és el topping, fet a base de philadelphia, mantega i sucre. Me'l menjaria a cullerades!
El bo del frosting és que al tenir un sabor tan suau, el podem modificar amb essències, jo li he posat vainilla, i inclús arribar a canviar-li el color amb colorants alimentaris.

Jo aquest cop no ho he fet, però ho provaré més endavant.



Per fer el pastís necessitem:

• 150gr pastanaga ratllada
• 200gr farina 
• 160gr sucre 
• 3 cullerades soperes d'oli d'oliva suau o de gira-sol
• 1 culleradeta de canyella en pols
• 1 sobre de llevat (Royal)
• 3 ous M
• 60gr de nous, opcional i al gust!

Primerament posarem en un bol els ous i el sucre en un bol i el batrem fins que comenci a sortir una mica d'escuma, després hi posem l'oli i remenarem fins que quedi tot ben incorporat.

En un altre bol posarem la farina tamisada, la canyella i el llevat.

Barregem les dues masses, posant la barreja de farina sobre de la d'ous, per evitar que la farina es quedi abaix i surtin grumolls.

Un cop tenim la barreja feta, picarem les nous i les incorporarem a la massa junt amb la pastanaga, que ja haurem ratllat anteriorment.

Ja podrem enfornar-ho a 180ºC durant uns 35-40min. 

No us preocupeu si la massa no puja, això, es deu a què la pastanaga pesa molt, si us passa o per intentar evitar-ho podeu posar-hi una culleradeta de bicarbonat.

Ep, no us oblideu de posar una mica de mantega al motlle abans de posar-hi la massa.

Mentre es cou el pastís farem el frosting, pel qual necessitem:

• 200gr formatge cremós, tipus philadelphia
• 150gr mantega
• 180gr sucre llustre
• 1 culleradeta d'essència de vainilla.

La mantega ha d'estar pomada, és a dir, la deixem a temperatura ambient per què adquireixi una textura com de pomada, no intenteu fer-ho posant-ho al microones perquè es desfaria.

Barregem els 3 ingredients fins que quedi tot ben cremós.

Aquí ve quan hi podeu afegir el colorant o l'essència.

Refredem el pastís i ja el podrem decorar.

Jo l'he obert per la meitat i he posat una mica de la crema per dins i per fora.

Per cert, aquest frosting també el podeu utilitzar per altres coses, com per farcir magdalenes i derivats, ja sabeu, muffins i aquestes coses, o decorar-les, farcir un pastís i després cobrir-lo amb una altra cobertura... Vosaltres mateixos, tot depèn del gust que li doneu, imaginació al poder!

Espero que us agradi! 

Salut!

El Panxos, restaurant tex-mex.

Després de moltes setmanes amb mono de menjar mexicà, corregeixo, de què em cuinessin menjar mexicà, que sempre em toca a mi cuinar-lo, i amb ganes de seure en un local de mil colors amb música mariachi de fons i menjar-me uns bons nachos amb el seu formatge fos i el cremós, els seus jalapeños amb trossets de pollastre i, sobretot, el guacamole, tacos i fajitas, amb les seves respectives sales... Uf, només de pensar-hi ja se'm fa la boca aigua, i encara no he dinat! Però clar, el restaurant mexicà que acostumo a freqüentar està tancat fins setmana santa, així doncs, vam decidir provar un restaurant mexicà de Lloret de mar, el Panxos. 

Quan vam arribar el local estava a rebentar, i clar, que penses d'un local on la gent està fent cua per agafar taula? Que ha de ser bo per força! Doncs bé, després de fer cua durant una hora i mitja, veien gent passant davant dels nostres morros perquè tenien reserva.
"Valdrà la pena fer una hora i mitja de cua?" És la pregunta que no parava de rondar-me el cap i la resposta és... NO.

O jo tinc molt mala sort i em van donar el pitjor menjar del local o aquella pobra gent no han anat a un altre mexicà en la seva vida.

Quan, per fi, vam poder seure a la taula i vaig poder donar una mica de pau als meus pobres peus, torturats amb sabates de taló, ens van portar la carta.

Abans de tot, dir que mai havia vist uns cambrers i serveis tan ràpids. Però, anem a la carta...

Punt 1. Els restaurants amb fotos de cada plat a les cartes no acostumen a aportar res de bo. A vegades poden sorprendre, sí, però quan és un durum o una cadena de menjar ràpid.

Punt 2. Em sorprèn dir que les racions són exactament com les de les fotos de carta. Així que, pots dir perfectament al cambrer "vull el plat igual que el de la foto", com el que intentes que facin al McDonald's quan demanes la teva hamburguesa.

La nostra comanda va constar de:

Entrants
Guacamole Dip.
Amb nachos de bossa i un guacamole extremadament fi i inundat d'oli. Desconec com us agrada a vosaltres, però a mi m'agrada que es noti que ha estat xafat amb forquilla o quelcom, no que hagi donat mil voltes a la thermomix.

I respecte a la inundació d'oli, vam arribar a la conclusió de què tenien la barreja de ceba i daus de tomàquet (sense pelar, un error per mi) marinant-se en oli. Així que, si posem el guacamole i a sobre una bona cullerada de ceba i tomàquet, sense escórrer, obtindrem una bona piscina d'oli sobre el nostre entrant.

Chile amb carn.

Era el primer cop que en menjava, així que no puc opinar gaire perquè no tinc amb què comparar, però puc dir que posar dos tortites de 10cm per dues persones és una mica pobre, no? Vam haver de demanar una altra ració de tortitas.





Segons
Fajitas de pollastre.
Ara si, pel que fa a fajitas...
La cambrera em va preguntar "molt picant o mig picant?", i jo sóc una mica figa flor, respecte al picant, així que vaig demanar mix. Bé doncs, no arribo a imaginar que entendran a la cuina per mig picant, però una mica de sal i pebre al pollastre i les verdures no hagués estat malament. El farcit de les fajitas no portava ni sal, ni les espècies típiques de les fajitas. Només que m'haguessin posat el sazonador de "ole el paso" ja hagués estat feliç, però és que no portaven RES, soso, soso.
Ah, i també acompanyat per dos tortites petites.


Costelles amb salsa barbacoa i patates panxos.
La costella estava molt tendre i tenia una bona cocció, però la salsa barbacoa era molt semblant a la del McDonald's.

I de postres...
Pastís del dia, en aquest cas un pastís de xocolata, i a mi m'agrada molt la xocolata, no cal que ho digui, i també m'agraden molt els postres. Les postres poden salvar un àpat catastròfic, però també el poden arruïnar si no estan a la altura. En aquest cas ni el va salvar ni el ca arruïnar, més que re perquè ja no es podia arruïnar més.
Era un pastís de xocolata força bo si no fos per l'excés de cobertura de xocolata, molt empalagos.


En definitiva, no crec que hi torni, almenys en molt de temps.
Però si algú té una altra experiència o opinió, el convido a compartir-ho aquí. Igualment, de moment ja he anat a comprar alvocats, pollastre, pebrots, tortitas i tot el que fa falta per fer un bon sopar mexicà mentre espero que arribi setmana santa i obrin el Gauchos&Cantinflas de Calella.

Per cert, respecte al preu, excessiu.

SALUT!

SET Cafè i l'estany de Banyoles.

El passat dia 1 de març, el meu bon amic Xavi Corominas, com a cuiner i supervisor, va inaugurar local : El SET Cafè.
Així que, com a bona amiga que sóc, em vaig passar per allà de sorpresa per provar la seva carta, criticar-lo una mica, si fes falta, i veure com li anava en la seva nova etapa.

Ell em va demanar que no m'hi presentes el primer dia, que tindria molta feina amb tot el que comporta l'obertura d'un local. I així ho vaig fer, no m'hi vaig presentar el primer dia, m'hi vaig presentar el segon dia! No li he deixat gaire temps per adaptar-se, però per això estan els autèntics amics!

Que dir del SET... És un lluminós local situat al passeig de l'estany de Banyoles amb una gran terrassa escalonada i unes fantàstiques vistes de l'estany. Està just davant de les conegudes casetes d'embarcació.
I amb un dia com el que ens va fer diumenge, on el sol va ser el gran protagonista, que inclús cremava a l'esquena, que millor que està a la terrassa amb una cervesa i dinar mirant l'estany.


Un dia de sol, unes fantàstiques vistes a l'estany de Banyoles, una companyia immillorable i que et cuini el teu millor amic. Crec que no es pot demanar més.

Ofereixen una carta molt acord amb el tipus d'establiment que volen crear, ni molt curta ni molt llarga. Unes tapes, amanides, boines cruixents i postres.
Una de les coses que més em va agradar és el fet de què tots els plats estan pensats per compartir, i això és una cosa que m'agrada molt quan vaig a menjar fora, perquè jo ho vull tastar TOT.

Com que no tinc manera de penjar la carta, ja que encara no està a internet, us l'escriuré.

Tapes, per compartir:

Terrines                                                           Croquetes, totalment casolanes
-Patates Braves del SET                                     -De rostit
-Nachos amb guacamole                                    -De formatge de cabra amb poma
-Hummus amb grisines d'olivada                          -D'escalivada al foc de llenya
-Provolone provençal                                           -De carbassa amb botifarra negre

Vam provar les braves i totes les croquetes. Dic totes perquè tenia enxufe, nosaltres només vam demanar les de carbassa i botifarra negre, que eren les que més ens cridaven l'atenció.

La patata de les braves estava molt bona, però li faltava una mica més de canya a la salsa en relació al picant.
Les croquetes... eren totes boníssimes! Les de rostit i les de carbassa s'emporten el primer lloc, molt cremoses, seguides per les d'escalivada i per últim les de formatge de cabra, però perquè a mi no m'agrada gaire el formatge, i menys si és fort.


Paperines                                                         Pissarra
-Bunyols de bacallà                                             -Embotits artesans
-Calamars a l'andalusa                                         -Formatges catalans
-Aletes adobades del SET                                    -Pernil ibèric

A la foto no hi ha gaires calamars, però és que em venien tant de gust que no vaig recordar de fer la foto fins més tard. Em va agradar el fet de què fossin calamarcets i potes, en lloc de les típiques anelles.

Les aletes, doncs aletes, no és una de les tapes per les quals recordar el lloc.


Pissarra                                                            Trencadisses d'ou, 100% ecològics 
-Embotits artesans                                               -Xoriç amb ceba caramel·litzada
-Formatges catalans                                            -Pernil ibèric i xampinyons
-Pernil ibèric.                                                       -Ceps i foie

Respecte a les trencadisses d'ous, vam anar de rics i ens vam demanar la de ceps i foie.

Estaven molt bons, el cep era molt gustos i estava tallat a trossos grans, cosa que feia que es notes la seva presencia. Respecte al foie, crec que si fos en encenall en lloc de rallat, es notaria més en el plat, perquè un cop trenques els ous, es desfà i no es nota gaire el sabor. 

També vaig trobar a faltar unes torradetes per acompanyar els ous i per sucar-hi pa, que s'ho mereixia.

Amanides

-Hummus (enciams, hummus, cherry, ceba tendra, pastanaga, olives i vinagreta)

-Salmó fumat (enciams, salmó fumat, guacamole, ou dur, tomàquet sec i vinagreta d'avellanes)

-Pollastre (enciams, pollastre, crostonets, virutes de parmesà, ceba cruixent i salsa Cèsar)

-Blat tendre (blat tendre, tomàquet, cogombre, pastanaga, anacards, orellanes i salsa pesto)

No en vaig provar cap, però d'haver-ho fet segur que m'hagués decantat per la de salmó fumat.

Boines cruixents

I pensareu... que coi són les boines cruixents? És el primer que vaig pensar jo, i no vaig esbrinar que eren fins que vaig veure que la cambrera de la taula del costat anunciava la seva arribada. 

Les boines són uns panets rodons batejats amb aquest nom per en Xavi i el propietari del local.

Un pa molt bo, torrat al forn i amb secret de cuina.

N'hi ha SET, naturalment, i poden ser de ració individual o de ració per compartir.

• De salmó fumat amb ou dur, olives negres i salsa tàrtara  (foto)
• Pernil dolç amb formatge, xampinyons i orenga
• Pernil serrà, brie, tomàquet sec i olivada
• Sobrassada, formatge de cabra, ceba i mel de romaní.

• Espinacs a la crema, parmesà, panses i pinyons.
• Pit de pollastre, ceba, cúrcuma, poma i bacó.
• Secret de porc, verdures escalivades i crema Dijon. (foto)

Com podeu veure, vam provar la de salmó fumat i secret de porc en ració individual.
L'única cosa que canviaria d'aquestes boines, és el servir calent la de salmó fumat. Crec que seria molt més bo si fos una boina freda o, si més no, escalfant i torrant només el pa i fent que simplement es temperés l'interior.

Postres

• Brownie de xocolata i macadàmia
• Pastís de pastanaga artesà
• Pastís de formatge amb fruits vermells
• Pastís de poma dolça i gelat de ratafia
• Cremós de iogurt amb compota.

He de dir que no em van deixar triar les postres, em va tocar menjar el que va decidir el senyor cuiner.

No entenc com ho vaig permetre, amb les postres no s'hi juga. Però, per sort, va fer una bona elecció i em va donar a tastar el pastís de pastanaga artesà, de la seva pròpia recepta.

Realment va fer que li deixes triar a ell perquè li tires floretes i li digues lo bo que estava. Em coneix lo suficient com per saber que mai l'hagués demanat. I si, estava molt bo, i, segons el meu acompanyant, dels millors que havia provat.

Com podeu veure vam acabar tips com a tinters i per menys de 20 euros per persona.

Així que, si mai us passeu per Banyoles, no dubteu en passar-vos per allà i ho comproveu vosaltres mateixos. Després, sempre podeu fer baixar el dinar fent una volta per la vora de l'estany i donar de menjar als ànecs, que està prohibit... però tothom ho fa, així estan de grassos.

No disposen de lloc web, però si de facebook: https://www.facebook.com/setcafe

Finalment, m'agradaria acabar aquest post desitjant molta sort a en Xavi i el seu equip en aquest nou projecte. Segur que us anirà molt bé, tornarem!

SALUT!

Bar Velódromo

El vaig descobrir gràcies al meu pare, un d'aquells dies que vols anar a dinar a Barcelona per fer alguna cosa diferent amb la família però tens la mala sort de trobar-te amb un tràfic molt "congestionat" i arribes a les 4 passades i clar, a pocs llocs et donaran menjar a aquelles hores, excepte al Velódromo.

Situat a la zona de l'Example esquerra, al carrer Muntaner, entre la Diagonal i Londres, i obert quasi les 24 hores del dia i els 365 dies de l'any, el Bar Velódromo és un dels primers a la meva llista de locals preferits a Barcelona.

 

De la mà de Mortiz, i actualment també de la mà del xef Jordi Vilà (amb una estrella Michelin pel restaurant Alkimiam), fa uns anys va ressorgir aquest mític local de Barcelona, que havia estat freqüentat per artistes, polítics i "pensadors" catalans de l'època.
Amb uns sostres alts, una gran escala amb catifa vermella que et porta al segon pis i una imponent taula de billar americà, el local encara manté la personalitat del segle passat. 

Un lloc on anar a qualsevol hora del dia i per tots els públics. T'hi pots trobar des de joves fent una cervesa, parelles joves, famílies amb nens, matrimonis grans, ...

Una ambient agradable i bulliciós, generalment amb un servei rapit.

La carta és de les més variades que he vist mai. Dividida en diferents parts pots optar a esmorzars de forquilla, pastes i pastissos, tapes calentes i fredes, entrepans, plats de cuina, postres, tipus d'ous, ja siguin truites, ous estrellats, ... i fins i tot tenen una secció de "Ressaca", per a les nits més mogudes. 

Doneu un cop d'ull i segur que us entra la gana: 

http://moritz.com/uploads/2014/02/10/VELODROMOCAS.jpg

Generalment, quan hi vaig és per anar a fer unes bones tapes. 

Vedella amb tximichurri sobre llit de puré de patata.

En la meva comanda mai poden faltar: 

• Les croquetes de pernil, que encara que costin 1'80 la unitat val molt la pena pagar aquest elevat preu per elles, us ho dic amb la mà al cor. 

Croquetes de pernil


• Les braves, amb un suau allioli i una salsa de tomàquet picant. Molt bones.

• La vedella amb "tximichurri" i un bon pa amb tomàquet per sucar amb l'oli.
  
• Els raves de pollastre amb mostassa, que per desgràcia ara crec que ja no fan.
  
• Un bon sortit d'embotits catalans o ibèrics

Us recomano també la zona de ous de granja (truites, ous ferrats, ous estrellats, ja sigui amb pernil, xistorra, botifarra de Perol, ...), l'ensaladilla rusa i els calamars. 

Els iogurts de fruites del bosc o de mango amb i macadàmia

Terrina d'ànec, foie i festucs

Les braves del Velódromo

Iogurt natural de fruites del bosc

Pel que fa al preu... 
Depèn molt de l'àpat que s'hi fa. No és que sigui excessivament car, però a vegades se't dispara el preu sense adonar-te'n.

• 10-30€ per persona. 

Una de les coses que em fallen del local és la constant rotació de cambrers, després d'anar-hi diverses vegades al llarg de 4 anys poques vegades he vist els mateixos cambrers.
Personalment crec que aquesta rotació pot afectar una mica pel que fa a la relació client-servei.
A tots ens agrada que després d'anar diverses vegades al mateix local el personal et conegui i t'atengui de forma més amigable o sàpiga que acostumes a beure o et digui "quan de temps sense veure'ls".

Per cert, si mai aneu, penseu que esteu en territori Moritz, així que res d'Estrella!


Salut!