dimarts, 8 de juliol del 2014

El pastís de maduixes del Cèntric

Crec, que no serè l'única que en passar per davant de l'aparador del Bar Cèntric de Calella (sí, aquell bar que fa cantonada al carrer Església, amb aquells els grans pastissos i copes de maduixa i nata que fan caure la baba), sempre m'he dit, i he dit a qui tingues al meu costat en aquell moment, que no em podia morir sense tastar un tall d'aquell pastís. 
I ara, per fi, després de molts anys, he tingut els collons de fer-ho. 

Perquè si una cosa he de reconèixer, és que mai m'he acabat de refiar d'aquells pastissos.
Quan passava per davant sempre em cridaven molt l'atenció, però la sensació de què serien molt pesants i empalagossos, amb accés de sucre i la nata massa compacta (per aguantar el pes de les maduixes), a més de resseca per la nevera, i amb aquella fina capa de pa de pessic... Resumint, no em donava molta confiança.
Suposo que per això he allargat tant el fet de provar-la. 

Però aquesta setmana, una mica pressionada pel meu acompanyant (ja fart de sentir-me dir que el volia provar abans de morir-me), m'ha convidat a un cafè i un tros de pastís. 

I, senyors i senyores, que equivocada estava...
Crec que és un dels pastissos més equilibrats que he provat mai. 
La fina capa de pa de pessic era molt esponjosa, igual que la nata, esponjosa i gens resseca, amb el punt just de sucre. I les maduixes? Gens malament. La gelatina amb què s'aguanten és, o això em va semblar a mi, molt natural i sense extractes de maduixes ni colorants. Tenia aquell guestet tant bo de quan has deixat els maduixes amb sucre a la nevera i han deixat anar aquell suquet tant gustos.
No se'ns va fer gens empalagós, ni vam tenir la sensació de quedar-nos tips amb dues cullerades. És més, crec que si ho arribem a saber, no l'haguéssim compartit.

Així que, si sou de Calella i rodalies, i us ha passat el mateix que a mi al passar per davant del Cèntric, us animo a què, per fi, us assenteu a la seva terrassa, us demaneu un tros de pastís de maduixes amb nata, i disfruteu de la tarda veient passar els guiris.


Salut!



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada