Bambarol.

Dilluns passat va ser el meu aniversari (els dos aneguets ja són aquí!) i per celebrar-ho el meu pare i la seva parella em van portar a un local a Barcelona, el Bambarol. Un restaurant el qual ells ja havien provat i que consideraven que havia d'estar a la meva llista. I, com quasi sempre, no es van equivocar.

La manera més senzilla de definir aquest petit restaurant, situat al carrer Santaló, que actualment està entre els primers 40 restaurants recomanats per Tripadvisor, arribant en algun moment a ser el primer, és: Bones tapes, bona presentació i un servei excel·lent.

Dos cuiners, Albert Ferrer i Ferran Maicas, els quals han treballat en alguns dels millors restaurants del món, han obert aquest modest restaurant inspirat en la cuina mediterrània i la cuina de les àvies.
Treballant amb productes de temporada i qualitat, ofereixen una carta de tapes i platets d'autor, amb preus força assequibles, entre els 4 i els 12 euros.
A més a més, a part de la carta, cada dia ofereixen una petita secció de "tapes del dia".

Et recomanen unes 2-3 tapes per persona, entre fredes i calentes.

Nosaltres, començant per les tapes fredes...

Vam demanar el salmó marinat amb alvocat i l'amanida russa amb bonítol. 

L'amanida era molt bona, amb un bon equilibri de sabors.

Pel que fa a la tapa de salmó marinat em va agradar força, amb uns bons talls, però potse l'amanit de l'alvocat no em va acabar d'agradar. També s'ha de dir que jo sóc molt especial i "tiquis-miquis" amb l'alvocat. Hauria d'entrar jo a al cuina a amanir-me'l.

Seguint amb les tapes calentes...

Vam demanar provar els dos tipus de croquetes que tenen a la carta: pernil ibèric i rostit. 

Les croquetes són de bones dimensions i molt cremoses, però crec que els falta força sabor, potencia... Una mica de "xispa".

Els ous trencats del dia, amb pernil i un petit rastre de xoriç i generós d'ou, fantàstics.

Seguint amb les "rabes" de pollastre amb salsa tàrtara.
Les "rabes" ben arrebossadetes. Tot i que jo buscaria un altre tipus d'arrebossat, per marcar una mica més la diferencia. Respecte a la salsa tàrtara, han trobat una bona manera de donar-li un toc diferent, afegint-li un punt de curry. Molt bona.

 Per últim vam demanar l'entrama amb bolets. El punt de la carn genial, però els bolets no em van acabar d'agradar, potser faria la salsa diferent o li trauria els bolets i la faria amb tximixurri.

De postres, un bon cheesecake, fet per ells. Boníssim!
El coulis de maduixa el vaig trobar perfecte, molt natural i amb molt sabor a maduixa, no com algunes marranades que et donen a alguns llocs...
Respecte al pastís de formatge, molt esponjós i cremós, tipu mousse. Molt recomanable.
L'única pega que hi vam trobar era la galeta, al ser en un plat pla, quan volies tallar la galeta amb la cullera aquesta et sortia disparada.

El servei excel·lent, simpàtic i molt atent, creant un molt bon ambient.
Una bona clara, espumosa i cremosa, i bona companyia.
A més a més, portàvem el gosset de la família (estàvem a la terrassa) i un dels cuiners, en Ferran, si no m'equivoco, va ser tant amable de portar-li una mica d'aigua.

Resumint, un local 100% recomanable si voleu anar a fer unes bones tapes de qualitat per Barcelona.

Web: http://bambarol.cat


Nosaltres tornarem segur.

Salut!

VAN VAN i PORK, boig per tu.

Aquest passat cap de setmana vam anar a treure el nas al VAN VAN, el mercat gastronòmada que es va celebrar al parc de la Ciutadella per la Mercè de Barcelona.
Trobo original el nom de GastroNòmada tenint en compte que el mercat el portaven a terme vint-i-dues caravanes de streetfood. Buscant l'estil americà, cada caravana amb el seu propi estil i dirigida a un producte. Oferien: pasta i piadinas, tacos i nachos, entrepans, pascadito frito, gelats artesans, sushi, bugers,...

La veritat és que tenia moltes ganes de provar moltes coses però al final no vam provar res.
Era TAN AGOBIANT... Suposo que a causa del poc espai que es va deixar entre caravana i caravana i tenint en compte que en lloc de posar-les en fila estaven posades l'una al davant de l'altra. Les cues es barrejaven, no sabies ni on acabaven, i, tot s'ha de dir, no és que fossin gaire ràpids a l'hora de servir.

Així doncs entre lo agobiant que era, lo poc que m'agraden les aglomeracions, la gana que tenia i la calor que feia vam acabar anant a menjar a un restaurant.

En el primer on ens vam asseure, el Ten's, restaurant de tapes del conegut i mediàtic Jordi Cruz. Quan ja estàvem assentats i ja sabíem que volíem pendre, ens van dir que no podíem menjar perquè ho tenien ple. Eren les 15:10 i tenien el menjador mig buit. Així que gràcies, no tornarem, però ens vam endur la carta, que ens va agradar força.
Al final vam acabar en un local la mar de xulo i original. Un local on han apostat per un únic producte principal, cosa que els funciona molt bé. Us parlo del PORK... boig per tu!

Només entrar al local, situat al carrer Consolat de mar numero 15, et trobes amb una escultura d'un gran porc penjant del sostre.

Es descriuen a si mateixos com "una autèntica bogeria dedicada només al porc, des del morro fins a la cua, curat, en salaó i sobretot en forn de llenya I-Rational".

Un forn de llenya que, segons ens va explicar la mentre, una noia molt simpàtica i agradable, vam fer construir i portar des de Nàpols.

Tenen un rebost amb una bona selecció d'embotits i una bona cervesa artesana.
Nosaltres vam començar l'àpat amb unes monedes de porc, tot i que també m'hagués agradat provar els ous de forner.
Les monedes són de carn de la cara del porc, arrebossada i en forma de moneda. L'acompanyen amb una salsa espesa de soja i panses, boníssima.

Després vam seguir amb les tres botifarres (blanca, negre i de perol) fetes a la brasa i amb un tast de pantxeta, costella, cap de llom i espatlla. Tot acompanyat amb patata graten, molt bona.
La carn era molt bona, la panxeta porquejava una mica, però per la resta tot molt bo.
I de postres una tarta fina de poma amb gelat de nata.

Va ser un àpat molt entretingut i divertit. A causa de la confusió d'una de les cambreres, que anava una mica perduda, vam iniciar conversació amb la taula del costat, una parella d'estrangers residents a temps parcial a Barcelona, als quals els van portar uns dels nostres plats i a nosaltres un dels seus... Finalment vam acabar compartint el menjar, una bona conversa i una copa de vi a la que ens van convidar.

Tot i que vam trobar que es van excedir una mica amb el preu, us recomano anar-hi si us agrada el bon prodcte i el porc. No us decepcionaran.

Web: http://www.porkboigpertu.com/ca/

Salut i bona entrada de tardor!

El famós conill escabetxat de la iaia.

A vegades els plats més senzills són els més gustosos i bons, i d'això me n'he adonat cuinant amb la meva iaia.

Ja sabem que la majoria pensem o diem que la nostra àvia, iaia o padrina (com sigui que l'anomeneu) és la que cuina millor del món i que com ella cap. Però la meva ho sobrepassa.
Te una forma molt senzilla de cuinar, i té una desena de receptes en les quals canten els àngels.
D'algunes segurament mai donaré la recepta. Perquè, encara que siguin la cosa més senzilla del món i no tinguin cap secret, tinc la sensació que ella hi posa alguna cosa que se m'escapa. No sabria dir si és aquesta senzillesa el que fa tan bons els plats o potser és la calma amb la que cuina i les poques preses, tot amb un xup-xup molt suau i a poquet a poquet. Crec que inclús l'aigua fa que arrenqui el bull a foc suau.
Però no m'agradaria que algú fos caps de plasmar algunes de les seves receptes abans que jo!

Avui, tot i així, vull compartir la recepta del seu conill escabetxat. Veureu que no té cap complicació, cap secret, però ella hi fa la màgia, suposo.


Per unes 6 persones. (depèn de l'afamat que estigui el personal)

1 Conill trossejat
1 Ceba gran
4 alls
1 o 2 fulles de llaurer
100 ml d'oli d'oliva
50 ml de vinagre
2-3 culleradetes de pimentó

Primer de tot, tallar el conill. Podeu demanar a la carnisseria que us ho facin o comprar-lo directament tallat, si el compreu al super.

Després tallem la ceba a juliana, no molt fina, volem que es noti. Per mi el millor del plat és la ceba, el gustet que li queda i la textura són genials.

Un cop tinguem això, el procés és molt senzill. 

Posarem tots els ingredients a la cassola, en fred. L'ordre es igual, però jo sempre segueixo l'ordre amb què ho fa la meva iaia, per si de cas, que ja sabem com són les iaies, que elles cuinen sense receptes i sense mesures però sempre els surt igual o millor. 

Primer posem el conill, seguit de la ceba juliana, els alls sense pelar, un parell de fulles de llaurer, salpimentem, afegim l'oli i el vinagre i ho portem a ebullició destapat.

Un cop arrenqui el bull, ho tapem i ho deixem a foc mig durant 30 min.

Passat 30 min destapem, afegim el pimentó i remenem, perquè tot agafi color, i ho deixem a foc baix duran 15 min més, aproximadament. Ella em diu 10 i després ho deixa 20 així que jo dic 15.
I ja ho tenim!

Normalment a casa ho acompanyem amb arròs blanc amb una mica de pebre. A casa som de poca sal, però el pebre ens encanta.

La veritat és que és boníssim barrejar el suc de l'escabetx amb l'arròs. Però també ho podeu usar en amanides o buscar algun altre tipus d'acompanyament.

Aquesta mateixa recepta la podeu fer sense el conill. Per exemple, fer per separat l'escabetx, enfarinar i fregir unes sardines, ajuntar-ho tot quan estigui fet i deixar-ho a la nevera 24 h. I l'endemà, disfrutar-ho amb una bona llesca de pa.

L'escabetx és que és un d'aquells plats, tant en el cas del conill com el de les sardines o com segurament amb el de qualsevol altra cosa, que està més bo l'endemà. A més a més, es pot menjar tan fred com calent, i ara a l'estiu entra molt bé fresquet.

Espero que us animeu a fer-lo i us agradi.
Jo, si mai tinc un restaurant, no tinc cap dubte de què serà a la carta.

SALUT!

Piadina, un mos d'Itàlia.

Pels que no ho sapigueu, la meva cunyada és italiana, la qual cosa fa que tingui la sort de poder acostar-me a la gastronomia italiana sense gastar-me una fortuna en restaurant i botigues especialitzades i sense moure'm de casa. Sobretot quan els seus pares vénen de visita i em porten pasta, salses, formatges i cosetes.

Fa un parell de dies vaig anar a passar el dia amb ella i el meu nebot i, al migdia, vam arribar tard a casa.
Com que el nen havia de dinar, i no teníem molt de temps, em va ensenyar ha preparar piadina, un plat molt rapit i fàcil de fer.

La piadina és un pa pla típic de les províncies de l'Emília-Romanya, també es coneix com a Piadina Romagnola.
Generalment és farceix de prosciutto cotto (pernil dolç) i squacquerona, un formatge italià difícil de trobar per aquí, però es pot substituir per algun altre formatge, tomàquet i enciam.
Tot i que també es pot farcir d'altres maneres com amb salsitxes, ceba, embotits variats, rúcula, enciams i altres verdures. O inclús de fer-n'he de dolces! Amb melmelades, xocolates, etc.
Podríem dir que es pot farcir del mateix que una crêpe.

Bé doncs, anem a la recepta.

Us podria donar la recepta de com fer el pa de la piadina però, siguem sincers, cap de vosaltres ho farà.
En canvi crec, que si us dono una solució rapida, respecte al pa, ho fareu més fàcilment i inclús us pot treure d'algun apuro, com va fer la meva cunyada.
A més a més, és un plat de 3 "B": "Bueno, bonito y barato".

Necessiteu, per una piadina:

• 1 Tortita (de les de fajitas/durums)
• Dues o tres llesques de pernil dolç
• Un parell de tranxetes
• Uns fulles d'enciam net 
• 3-4 rodanxes de tomàquet 

Poseu una paella al foc, poseu la tortita i al centre i poseu el formatge. 

Quan es comenci a fondre i a torrar la tortitia col·loqueu el pernil dolç, l'enciam i el tomàquet i doblegueu-lo. Ho talleu per la meitat i A MENJAR!

Ho podeu acompanyar amb una mica de maionesa o alguna salsa si voleu.

Espero que us agradi,

SALUT!

El pastís de maduixes del Cèntric

Crec, que no serè l'única que en passar per davant de l'aparador del Bar Cèntric de Calella (sí, aquell bar que fa cantonada al carrer Església, amb aquells els grans pastissos i copes de maduixa i nata que fan caure la baba), sempre m'he dit, i he dit a qui tingues al meu costat en aquell moment, que no em podia morir sense tastar un tall d'aquell pastís. 

I ara, per fi, després de molts anys, he tingut els collons de fer-ho. 

Perquè si una cosa he de reconèixer, és que mai m'he acabat de refiar d'aquells pastissos.

Quan passava per davant sempre em cridaven molt l'atenció, però la sensació de què serien molt pesants i empalagossos, amb accés de sucre i la nata massa compacta (per aguantar el pes de les maduixes), a més de resseca per la nevera, i amb aquella fina capa de pa de pessic... Resumint, no em donava molta confiança.
Suposo que per això he allargat tant el fet de provar-la. 

Però aquesta setmana, una mica pressionada pel meu acompanyant (ja fart de sentir-me dir que el volia provar abans de morir-me), m'ha convidat a un cafè i un tros de pastís. 

I, senyors i senyores, que equivocada estava...

Crec que és un dels pastissos més equilibrats que he provat mai. 

La fina capa de pa de pessic era molt esponjosa, igual que la nata, esponjosa i gens resseca, amb el punt just de sucre. I les maduixes? Gens malament. La gelatina amb què s'aguanten és, o això em va semblar a mi, molt natural i sense extractes de maduixes ni colorants. Tenia aquell guestet tant bo de quan has deixat els maduixes amb sucre a la nevera i han deixat anar aquell suquet tant gustos.
No se'ns va fer gens empalagós, ni vam tenir la sensació de quedar-nos tips amb dues cullerades. És més, crec que si ho arribem a saber, no l'haguéssim compartit.

Així que, si sou de Calella i rodalies, i us ha passat el mateix que a mi al passar per davant del Cèntric, us animo a què, per fi, us assenteu a la seva terrassa, us demaneu un tros de pastís de maduixes amb nata, i disfruteu de la tarda veient passar els guiris.

Salut!

Temps de flors i la decepció del Draps.

Com tots sabeu, és la setmana del Temps de Flors a Girona i, com no, passada per aigua, perquè al maig cada dia un raig. 

Doncs bé, després de veure unes quantes exposicions de flors, que he de dir que són una mica fluixes aquest any, vam fer una pausa per anar a dinar. 

Aquesta vegada ens vam decantar per al Restaurant Draps. Situat al barri vell de Girona, al carrer Cort Reial, 2. 

Un restaurant que m'havien recomanat un parell de vegades i al qual tenia moltes ganes d'anar.

El Draps, és un restaurant diferenciat per oferir una carta on tots els plats son per compartir, unes bones racions a un preu molt acceptable.

Per al temps de flors oferien un menú especial de 25€ on oferien una amanida, dos segons a escollir i dues postres a escollir. 

Nosaltres vam decidir no provar-lo, ja que sortia més a compte agafar plats de la carta. Al final ens vam gastar uns 37€ ( un entrant, un segon, unes postres, dues copes de vi i una aigua).

Per sorpresa meva, la cambrera que ens va atendre havia estat estudiant servei de sala al mateix temps que jo estudiava cuina a Girona. Suposo que encara estava de pràctiques, perquè encara anava força perduda a l'hora d'atendre les taules o de respondre a les preguntes dels clients. 

La carta està composta de:

• Entrants freds, tots a 15€ 
• Entrants calents, tots a 15€
• Peixos, tots a 17€
• Carns, totes a 17€
• Postres i mini postres, 6€ les grans i 3€ les mini.

Per si li voleu donar un cop d'ull a la carta o al restaurant... http://www.restaurantdrapsgirona.com/

Per començar nosaltres vam demanar el "Pop amb patata i oli vermell", el pop a la gallega de tota la vida.

Fa bona pinta, oi? Doncs el vam haver de retornar a la cuina.

El pop estava dur, la patata crua i li faltava oli i una mica més d'alegria amb la sal i els pebres. Aquell toc lleugerament picant que esperes del pop a la gallega era inexistent.

Així que vam decidir canviar-lo pel "Gran caneló de verdures amb salsa de carbassa".

El qual podeu observar a la foto.

La presentació no ens va agradar gents, i si ho arribem a saber no hauríem canviat el pop pel caneló.

Les verdures estaven tallades de forma molt grossa, com si fossin els retalls sobrants i estaven crues, el pebrot vermell estava tan cru que la pell encara amargava. I els bolets havien tingut una agradable vida en una bonica llauna.

La salsa no era res més que un simple puré de carbassa. Suposo que el responsable dels entrants calents s'havia enfadat amb la sal i el pebre, perquè tant les verdures, com la "salsa", la pasta, el pop o la patata no havien tingut el plaer de conèixer la sal.

Un plat insípid i amarg. No me'l vaig menjar gens a gust, però vam decidir no canviar-lo. Els havíem donat l'oportunitat d'arreglar l'error, però no va funcionar.

Així que passem al segon, ens vam decantar per "la mitjana de vedella de Girona sense ós a la graella".

Gràcies a Déu, aquest cuiner sí que sabia que era la sal.
Inclús podria haver compartit les seves patates, perfectament cuites, amb els seu bon company perquè l'uses amb el pop.

La carn estava poc feta, com havíem demanat i la patata molt bona.

Postres.
Mini pecat de xocolata amb gelat de vainilla italiana.

El mini pecat va resultar ser un coulant, molt ben cuit amb l'interior líquid, i amb una xocolata molt suau.

Respecte al gelat, no sabia que la vainilla italiana era de color verd i amb gust de menta! Algú m'hauria d'avisar d'aquestes coses, com el cambrer, per exemple.







En definitiva, no ser si va ser pel volum de feina que comporta el Temps de Flors o que senzillament, el Draps, ha anat decaient a mesura que han anat avançant els mesos.
No us animaré a anar-hi, però si mai acabeu menjant-hi, espero que tingueu millor experiència que jo amb els entrants calents i que em digueu si donar-li una segona oportunitat o no.

Salut!

I Bouni Amici, l'italià de l'eixample.

Al carrer Casanova, a l'eixample esquerre de Barcelona, hi trobem I Bouni Amici, un restaurant italià que a part d'oferir els típics plats de pasta, ja siguin carbonara, putanesca, amatriciana, etc. S'han dedicat a crear plats de pasta en honor i al gust dels amics de la casa.
A la seva carta hi podem trobar diferents plats de pasta al gust de: El tricicle, en Xavi Pascual, la Carlota Bestit o en Hristo Stoichkov.
És més, com a part de la decoració del local, a les parets hi han plats firmats o amb dibuixos de diferents celebritats i amics del xef que han passat per allà.

Parppadelle al gust de la Carlota Bestit.

Pel que m'ha explicat el meu pare, que és qui me'l va descobrir, durant els primers anys del restaurant, I Bouni Amici era un dels millors restaurants italians de Barcelona. Només s'hi podia anar a menjar amb reserva, a causa del volum de clients que tenia. Ara, però, la restauració ha canviat molt en 14 anys i el local no s'ha modernitzat, cosa que ha fet que quedes antiquat. Però, a pesar d'això, tots els que algun cop han provat els seus deliciosos plats de pasta hi tornen segur.

7 squali

Jo sempre començo l'àpat amb una ració de mortadel·la, molt bona, acompanyat d'uns grisines molt aromatitzats, cortesia de la casa.

Però anem a lo que anem...LA PASTAA!!!

Un dels meus preferits son els de la Carlota Bestit.
Parppadelle amb ou, all, bolets, crema de trufa negra, nata i parma al gratén. (14'50€)

Però el plat de pasta que s'emporta el primer premi, són els 7 Squali, uns macarrons gordos amb botifarra, ceba, ceps, tomàquet, crema de llet, julivert i bitxo. (9'50€)
BONÍSSIMS!

*Recomanats per el Timeout!

De moment, la millor pasta que he menjat mai. Una salsa molt cremosa en els dos casos i amb molt de sabor, amb un toc molt adequat de picant en els 7 squali i una fantàstica aroma de bolets en els de la Carlota.

El parmesà te'l ralles tu mateix al moment i el pa que et serveixen tampoc te desperdici, tres tipus de pa diferents perfectes per sucar-los a la salsa.

Respecte a les postres.
En lloc de portar-te la carta de les postres, te les presenten amb l'antic carro de postres, dels quals ja en queden molt pocs i són difícils de veure, o amb una safata de postres.
Alguns de les postres que hi podem trobar:

• Tiramisú
• Coulant,
• Borratxo, 
• Panacotta.

Pel que fa al servei, no són gaire rapits i alguna vegada m'han fet esperar moltíssim, però un cop et porten la pasta se't passen tots els mals i veus que l'espera val la pena.

Tot i així crec que amb una modernització del local, i una millora de la simpatia del servei, faria que el local guanyes molt i que tornessin a estar a dalt de tot de la llista dels restaurants italians.

Proveu-la i repetireu segur!

Salut!