Com tots sabeu, és la setmana del Temps de Flors a Girona i, com no, passada per aigua, perquè al maig cada dia un raig.
Doncs bé, després de veure unes quantes exposicions de flors, que he de dir que són una mica fluixes aquest any, vam fer una pausa per anar a dinar.
Aquesta vegada ens vam decantar per al Restaurant Draps. Situat al barri vell de Girona, al carrer Cort Reial, 2.
Un restaurant que m'havien recomanat un parell de vegades i al qual tenia moltes ganes d'anar.
El Draps, és un restaurant diferenciat per oferir una carta on tots els plats son per compartir, unes bones racions a un preu molt acceptable.
Per al temps de flors oferien un menú especial de 25€ on oferien una amanida, dos segons a escollir i dues postres a escollir.
Nosaltres vam decidir no provar-lo, ja que sortia més a compte agafar plats de la carta. Al final ens vam gastar uns 37€ ( un entrant, un segon, unes postres, dues copes de vi i una aigua).
Per sorpresa meva, la cambrera que ens va atendre havia estat estudiant servei de sala al mateix temps que jo estudiava cuina a Girona. Suposo que encara estava de pràctiques, perquè encara anava força perduda a l'hora d'atendre les taules o de respondre a les preguntes dels clients.
La carta està composta de:
- Entrants freds, tots a 15€
- Entrants calents, tots a 15€
- Peixos, tots a 17€
- Carns, totes a 17€
- Postres i mini postres, 6€ les grans i 3€ les mini.
Per si li voleu donar un cop d'ull a la carta o al restaurant... http://www.restaurantdrapsgirona.com/
Per començar nosaltres vam demanar el "Pop amb patata i oli vermell", el pop a la gallega de tota la vida.Fa bona pinta, oi? Doncs el vam haver de retornar a la cuina.
El pop estava dur, la patata crua i li faltava oli i una mica més d'alegria amb la sal i els pebres. Aquell toc lleugerament picant que esperes del pop a la gallega era inexistent.
Així que vam decidir canviar-lo pel "Gran caneló de verdures amb salsa de carbassa".
El qual podeu observar a la foto.
La presentació no ens va agradar gents, i si ho arribem a saber no hauríem canviat el pop pel caneló. Les verdures estaven tallades de forma molt grossa, com si fossin els retalls sobrants i estaven crues, el pebrot vermell estava tan cru que la pell encara amargava. I els bolets havien tingut una agradable vida en una bonica llauna.
La salsa no era res més que un simple puré de carbassa. Suposo que el responsable dels entrants calents s'havia enfadat amb la sal i el pebre, perquè tant les verdures, com la "salsa", la pasta, el pop o la patata no havien tingut el plaer de conèixer la sal.
Un plat insípid i amarg. No me'l vaig menjar gens a gust, però vam decidir no canviar-lo. Els havíem donat l'oportunitat d'arreglar l'error, però no va funcionar.
Així que passem al segon, ens vam decantar per "la mitjana de vedella de Girona sense ós a la graella".Gràcies a Déu, aquest cuiner sí que sabia que era la sal.
Inclús podria haver compartit les seves patates, perfectament cuites, amb els seu bon company perquè l'uses amb el pop.
La carn estava poc feta, com havíem demanat i la patata molt bona.
Postres.Mini pecat de xocolata amb gelat de vainilla italiana.
El mini pecat va resultar ser un coulant, molt ben cuit amb l'interior líquid, i amb una xocolata molt suau.
Respecte al gelat, no sabia que la vainilla italiana era de color verd i amb gust de menta! Algú m'hauria d'avisar d'aquestes coses, com el cambrer, per exemple.
En definitiva, no ser si va ser pel volum de feina que comporta el Temps de Flors o que senzillament, el Draps, ha anat decaient a mesura que han anat avançant els mesos.
No us animaré a anar-hi, però si mai acabeu menjant-hi, espero que tingueu millor experiència que jo amb els entrants calents i que em digueu si donar-li una segona oportunitat o no.
Salut!
