dijous, 13 de març del 2014

El Panxos, restaurant tex-mex.

Després de moltes setmanes amb mono de menjar mexicà, corregeixo, de què em cuinessin menjar mexicà, que sempre em toca a mi cuinar-lo, i amb ganes de seure en un local de mil colors amb música mariachi de fons i menjar-me uns bons nachos amb el seu formatge fos i el cremós, els seus jalapeños amb trossets de pollastre i, sobretot, el guacamole, tacos i fajitas, amb les seves respectives sales... Uf, només de pensar-hi ja se'm fa la boca aigua, i encara no he dinat! Però clar, el restaurant mexicà que acostumo a freqüentar està tancat fins setmana santa, així doncs, vam decidir provar un restaurant mexicà de Lloret de mar, el Panxos. 

Quan vam arribar el local estava a rebentar, i clar, que penses d'un local on la gent està fent cua per agafar taula? Que ha de ser bo per força! Doncs bé, després de fer cua durant una hora i mitja, veien gent passant davant dels nostres morros perquè tenien reserva.
"Valdrà la pena fer una hora i mitja de cua?" És la pregunta que no parava de rondar-me el cap i la resposta és... NO.

O jo tinc molt mala sort i em van donar el pitjor menjar del local o aquella pobra gent no han anat a un altre mexicà en la seva vida.

Quan, per fi, vam poder seure a la taula i vaig poder donar una mica de pau als meus pobres peus, torturats amb sabates de taló, ens van portar la carta.
Abans de tot, dir que mai havia vist uns cambrers i serveis tan ràpids. Però, anem a la carta...

Punt 1. Els restaurants amb fotos de cada plat a les cartes no acostumen a aportar res de bo. A vegades poden sorprendre, sí, però quan és un durum o una cadena de menjar ràpid.

Punt 2. Em sorprèn dir que les racions són exactament com les de les fotos de carta. Així que, pots dir perfectament al cambrer "vull el plat igual que el de la foto", com el que intentes que facin al McDonald's quan demanes la teva hamburguesa.

La nostra comanda va constar de:

Entrants
Guacamole Dip.
Amb nachos de bossa i un guacamole extremadament fi i inundat d'oli. Desconec com us agrada a vosaltres, però a mi m'agrada que es noti que ha estat xafat amb forquilla o quelcom, no que hagi donat mil voltes a la thermomix.
I respecte a la inundació d'oli, vam arribar a la conclusió de què tenien la barreja de ceba i daus de tomàquet (sense pelar, un error per mi) marinant-se en oli. Així que, si posem el guacamole i a sobre una bona cullerada de ceba i tomàquet, sense escórrer, obtindrem una bona piscina d'oli sobre el nostre entrant.

Chile amb carn.




Era el primer cop que en menjava, així que no puc opinar gaire perquè no tinc amb què comparar, però puc dir que posar dos tortites de 10cm per dues persones és una mica pobre, no? Vam haver de demanar una altra ració de tortitas.





Segons
Fajitas de pollastre.
Ara si, pel que fa a fajitas...
La cambrera em va preguntar "molt picant o mig picant?", i jo sóc una mica figa flor, respecte al picant, així que vaig demanar mix. Bé doncs, no arribo a imaginar que entendran a la cuina per mig picant, però una mica de sal i pebre al pollastre i les verdures no hagués estat malament. El farcit de les fajitas no portava ni sal, ni les espècies típiques de les fajitas. Només que m'haguessin posat el sazonador de "ole el paso" ja hagués estat feliç, però és que no portaven RES, soso, soso.
Ah, i també acompanyat per dos tortites petites.


Costelles amb salsa barbacoa i patates panxos.
La costella estava molt tendre i tenia una bona cocció, però la salsa barbacoa era molt semblant a la del McDonald's.

I de postres...
Pastís del dia, en aquest cas un pastís de xocolata, i a mi m'agrada molt la xocolata, no cal que ho digui, i també m'agraden molt els postres. Les postres poden salvar un àpat catastròfic, però també el poden arruïnar si no estan a la altura. En aquest cas ni el va salvar ni el ca arruïnar, més que re perquè ja no es podia arruïnar més.
Era un pastís de xocolata força bo si no fos per l'excés de cobertura de xocolata, molt empalagos.


En definitiva, no crec que hi torni, almenys en molt de temps.
Però si algú té una altra experiència o opinió, el convido a compartir-ho aquí. Igualment, de moment ja he anat a comprar alvocats, pollastre, pebrots, tortitas i tot el que fa falta per fer un bon sopar mexicà mentre espero que arribi setmana santa i obrin el Gauchos&Cantinflas de Calella.

Per cert, respecte al preu, excessiu.

SALUT!


dilluns, 3 de març del 2014

SET Cafè i l'estany de Banyoles.

El passat dia 1 de març, el meu bon amic Xavi Corominas, com a cuiner i supervisor, va inaugurar local : El SET Cafè.
Així que, com a bona amiga que sóc, em vaig passar per allà de sorpresa per provar la seva carta, criticar-lo una mica, si fes falta, i veure com li anava en la seva nova etapa.

Ell em va demanar que no m'hi presentes el primer dia, que tindria molta feina amb tot el que comporta l'obertura d'un local. I així ho vaig fer, no m'hi vaig presentar el primer dia, m'hi vaig presentar el segon dia! No li he deixat gaire temps per adaptar-se, però per això estan els autèntics amics!

Que dir del SET... És un lluminós local situat al passeig de l'estany de Banyoles amb una gran terrassa escalonada i unes fantàstiques vistes de l'estany. Està just davant de les conegudes casetes d'embarcació.
I amb un dia com el que ens va fer diumenge, on el sol va ser el gran protagonista, que inclús cremava a l'esquena, que millor que està a la terrassa amb una cervesa i dinar mirant l'estany.


Un dia de sol, unes fantàstiques vistes a l'estany de Banyoles, una companyia immillorable i que et cuini el teu millor amic. Crec que no es pot demanar més.

Ofereixen una carta molt acord amb el tipus d'establiment que volen crear, ni molt curta ni molt llarga. Unes tapes, amanides, boines cruixents i postres.
Una de les coses que més em va agradar és el fet de què tots els plats estan pensats per compartir, i això és una cosa que m'agrada molt quan vaig a menjar fora, perquè jo ho vull tastar TOT.

Com que no tinc manera de penjar la carta, ja que encara no està a internet, us l'escriuré.

Tapes, per compartir:

Terrines                                                           Croquetes, totalment casolanes
-Patates Braves del SET                                     -De rostit
-Nachos amb guacamole                                    -De formatge de cabra amb poma
-Hummus amb grisines d'olivada                          -D'escalivada al foc de llenya
-Provolone provençal                                           -De carbassa amb botifarra negre














Vam provar les braves i totes les croquetes. Dic totes perquè tenia enxufe, nosaltres només vam demanar les de carbassa i botifarra negre, que eren les que més ens cridaven l'atenció.

La patata de les braves estava molt bona, però li faltava una mica més de canya a la salsa en relació al picant.
Les croquetes... eren totes boníssimes! Les de rostit i les de carbassa s'emporten el primer lloc, molt cremoses, seguides per les d'escalivada i per últim les de formatge de cabra, però perquè a mi no m'agrada gaire el formatge, i menys si és fort.


Paperines                                                         Pissarra
-Bunyols de bacallà                                             -Embotits artesans
-Calamars a l'andalusa                                         -Formatges catalans
-Aletes adobades del SET                                    -Pernil ibèric














A la foto no hi ha gaires calamars, però és que em venien tant de gust que no vaig recordar de fer la foto fins més tard. Em va agradar el fet de què fossin calamarcets i potes, en lloc de les típiques anelles.
Les aletes, doncs aletes, no és una de les tapes per les quals recordar el lloc.


Pissarra                                                            Trencadisses d'ou, 100% ecològics 
-Embotits artesans                                               -Xoriç amb ceba caramel·litzada
-Formatges catalans                                            -Pernil ibèric i xampinyons
-Pernil ibèric.                                                       -Ceps i foie


Respecte a les trencadisses d'ous, vam anar de rics i ens vam demanar la de ceps i foie.
Estaven molt bons, el cep era molt gustos i estava tallat a trossos grans, cosa que feia que es notes la seva presencia. Respecte al foie, crec que si fos en encenall en lloc de rallat, es notaria més en el plat, perquè un cop trenques els ous, es desfà i no es nota gaire el sabor. 
També vaig trobar a faltar unes torradetes per acompanyar els ous i per sucar-hi pa, que s'ho mereixia.

Amanides
-Hummus (enciams, hummus, cherry, ceba tendra, pastanaga, olives i vinagreta)
-Salmó fumat (enciams, salmó fumat, guacamole, ou dur, tomàquet sec i vinagreta d'avellanes)
-Pollastre (enciams, pollastre, crostonets, virutes de parmesà, ceba cruixent i salsa Cèsar)
-Blat tendre (blat tendre, tomàquet, cogombre, pastanaga, anacards, orellanes i salsa pesto)

No en vaig provar cap, però d'haver-ho fet segur que m'hagués decantat per la de salmó fumat.

Boines cruixents

I pensareu... que coi són les boines cruixents? És el primer que vaig pensar jo, i no vaig esbrinar que eren fins que vaig veure que la cambrera de la taula del costat anunciava la seva arribada. 
Les boines són uns panets rodons batejats amb aquest nom per en Xavi i el propietari del local.
Un pa molt bo, torrat al forn i amb secret de cuina.

N'hi ha SET, naturalment, i poden ser de ració individual o de ració per compartir.


  • De salmó fumat amb ou dur, olives negres i salsa tàrtara  (foto)
  • Pernil dolç amb formatge, xampinyons i orenga
  • Pernil serrà, brie, tomàquet sec i olivada
  • Sobrassada, formatge de cabra, ceba i mel de romaní.




  • Espinacs a la crema, parmesà, panses i pinyons.
  • Pit de pollastre, ceba, cúrcuma, poma i bacó.
  • Secret de porc, verdures escalivades i crema Dijon. (foto)



Com podeu veure, vam provar la de salmó fumat i secret de porc en ració individual.
L'única cosa que canviaria d'aquestes boines, és el servir calent la de salmó fumat. Crec que seria molt més bo si fos una boina freda o, si més no, escalfant i torrant només el pa i fent que simplement es temperés l'interior.

Postres
  • Brownie de xocolata i macadàmia
  • Pastís de pastanaga artesà
  • Pastís de formatge amb fruits vermells
  • Pastís de poma dolça i gelat de ratafia
  • Cremós de iogurt amb compota.

He de dir que no em van deixar triar les postres, em va tocar menjar el que va decidir el senyor cuiner.
No entenc com ho vaig permetre, amb les postres no s'hi juga. Però, per sort, va fer una bona elecció i em va donar a tastar el pastís de pastanaga artesà, de la seva pròpia recepta.
Realment va fer que li deixes triar a ell perquè li tires floretes i li digues lo bo que estava. Em coneix lo suficient com per saber que mai l'hagués demanat. I si, estava molt bo, i, segons el meu acompanyant, dels millors que havia provat.





Com podeu veure vam acabar tips com a tinters i per menys de 20 euros per persona.
Així que, si mai us passeu per Banyoles, no dubteu en passar-vos per allà i ho comproveu vosaltres mateixos. Després, sempre podeu fer baixar el dinar fent una volta per la vora de l'estany i donar de menjar als ànecs, que està prohibit... però tothom ho fa, així estan de grassos.

No disposen de lloc web, però si de facebook: https://www.facebook.com/setcafe


Finalment, m'agradaria acabar aquest post desitjant molta sort a en Xavi i el seu equip en aquest nou projecte. Segur que us anirà molt bé, tornarem!


SALUT!