Bar Velódromo

El vaig descobrir gràcies al meu pare, un d'aquells dies que vols anar a dinar a Barcelona per fer alguna cosa diferent amb la família però tens la mala sort de trobar-te amb un tràfic molt "congestionat" i arribes a les 4 passades i clar, a pocs llocs et donaran menjar a aquelles hores, excepte al Velódromo.

Situat a la zona de l'Example esquerra, al carrer Muntaner, entre la Diagonal i Londres, i obert quasi les 24 hores del dia i els 365 dies de l'any, el Bar Velódromo és un dels primers a la meva llista de locals preferits a Barcelona.

 

De la mà de Mortiz, i actualment també de la mà del xef Jordi Vilà (amb una estrella Michelin pel restaurant Alkimiam), fa uns anys va ressorgir aquest mític local de Barcelona, que havia estat freqüentat per artistes, polítics i "pensadors" catalans de l'època.
Amb uns sostres alts, una gran escala amb catifa vermella que et porta al segon pis i una imponent taula de billar americà, el local encara manté la personalitat del segle passat. 

Un lloc on anar a qualsevol hora del dia i per tots els públics. T'hi pots trobar des de joves fent una cervesa, parelles joves, famílies amb nens, matrimonis grans, ...

Una ambient agradable i bulliciós, generalment amb un servei rapit.

La carta és de les més variades que he vist mai. Dividida en diferents parts pots optar a esmorzars de forquilla, pastes i pastissos, tapes calentes i fredes, entrepans, plats de cuina, postres, tipus d'ous, ja siguin truites, ous estrellats, ... i fins i tot tenen una secció de "Ressaca", per a les nits més mogudes. 

Doneu un cop d'ull i segur que us entra la gana: 

http://moritz.com/uploads/2014/02/10/VELODROMOCAS.jpg

Generalment, quan hi vaig és per anar a fer unes bones tapes. 

Vedella amb tximichurri sobre llit de puré de patata.

En la meva comanda mai poden faltar: 

• Les croquetes de pernil, que encara que costin 1'80 la unitat val molt la pena pagar aquest elevat preu per elles, us ho dic amb la mà al cor. 

Croquetes de pernil


• Les braves, amb un suau allioli i una salsa de tomàquet picant. Molt bones.

• La vedella amb "tximichurri" i un bon pa amb tomàquet per sucar amb l'oli.
  
• Els raves de pollastre amb mostassa, que per desgràcia ara crec que ja no fan.
  
• Un bon sortit d'embotits catalans o ibèrics

Us recomano també la zona de ous de granja (truites, ous ferrats, ous estrellats, ja sigui amb pernil, xistorra, botifarra de Perol, ...), l'ensaladilla rusa i els calamars. 

Els iogurts de fruites del bosc o de mango amb i macadàmia

Terrina d'ànec, foie i festucs

Les braves del Velódromo

Iogurt natural de fruites del bosc

Pel que fa al preu... 
Depèn molt de l'àpat que s'hi fa. No és que sigui excessivament car, però a vegades se't dispara el preu sense adonar-te'n.

• 10-30€ per persona. 

Una de les coses que em fallen del local és la constant rotació de cambrers, després d'anar-hi diverses vegades al llarg de 4 anys poques vegades he vist els mateixos cambrers.
Personalment crec que aquesta rotació pot afectar una mica pel que fa a la relació client-servei.
A tots ens agrada que després d'anar diverses vegades al mateix local el personal et conegui i t'atengui de forma més amigable o sàpiga que acostumes a beure o et digui "quan de temps sense veure'ls".

Per cert, si mai aneu, penseu que esteu en territori Moritz, així que res d'Estrella!


Salut!

Un dinar medieval a Montblanc.

Montblanc,

Fa poc vaig visitar per primera vegada, que jo recordi, Montblanc. Un poble medieval dels més reconeguts a Catalunya i amb una de les llegendes més conegudes a tot el territori català:  Sant Jordi i el drac.

Però anem al que ens interessa. On vam menjar?
Després de donar voltes i voltes i  de mirar tots els meús i cartes que ens anàvem trobant pel camí, puc dir que a Montblanc predomina un 90% la cuina tradicional catalana i, a més a més, molt senzilla. Les coques, el bacallà, els cargols, amanides, ... i sobretot els calçots, clar! Que ja és temporada, no faltaven en cap carta.

No hi havia manera de trobar un restaurant, o fonda, que ens crides l'atenció, però, quan ja quasi anàvem a desistir i entrar a qualsevol lloc, vam anar a parar a una plaça on vam trobar un lloc que, en llegir la carta, ens vam sorprendre del que ens oferia.
Una carta que ens va semblar molt divertida i, sobretot, molt medieval. Tant que es mereixia una foto.

Les normes de la casa, per riure una estona.

Uns parlo de La fonda del Castlà.
Curiosa, oi? Van ser els noms dels plats els que ens van fe entrar. No a tot arreu es pot demanar un "entrecot de drac"!


Un cop dins el restaurant, ens vam trobar amb un espai força petit però, com es sospitava amb la carta, molt medieval. Llargues taules de fusta, on cabien entre 6-8 persones, on et posaven un separador de fusta, per separar-te de la família del costat si així ho volies, grans espelmes penjades de la paret en estructures de ferro, una llum molt tènue que t'obligava a xinar una mica els ulls quan obries la porta i viceversa (em va fer pensar en les pel·lícules medievals, quan un estrany entrava a la fonda i tothom es girava per mirar qui coi havia obert la porta i havia fet entrar tanta llum)



Ens van rebre amb un vermut (o copa de cava), del qual ens va cridar l'atenció el fet de què el glaçons recordessin a ulls de vaca o algun animal domèstic.


Vam demanar:

• Els calçots. Molt bons i es notava que eren frescos, amb el romesco de la casa, força bo també, tant de bo hagués tingut pa per sucar-hi.
  
• La cassoleta de joglar, que són ous remenats amb alls tendres i gambes. Per mi va ser el pitjor del dinar. Li faltava sal, i el plat va acabar submergit en un petit toll d'aigua, suposo que a causa del fet que les gambetes (difícils de trobar en el plat) eren congelades, i també ho eren els alls tendres.
  
• L'espasa del pelegrí. Una gran espasa de diferents carns presentada amb patates, allioli i salsa barbacoa. Molt original, ens va encantar. L'únic fallo que vam trobar és que si l'espasa és per dues persones... que menys que posar dos talls de cada tipus de carn! Perquè de xistorra i botifarra, molt bona, només n'hi havia un tall de cada.
  
• De postres: gelat de la casa de plàtan i kiwi amb xocolata desfeta. Era diferent de qualsevol que he provat fins ara. Gens malament per ser casolà.

En definitiva vam menjar com uns autèntics senyors feudals en una fonda medieval i atesos per un personal molt agradable i familiar. Hi tornaria només per seguir parlant d'aiguardents, que per cert, els que serveixen se'ls fan ells mateixos.

Així que, si mai teniu ganes de menjar en la Catalunya medieval, passeu-vos per aquí.

La web. http://www.fondacastla.com



SALUT!