A vegades els plats més senzills són els més gustosos i bons, i d'això me n'he adonat cuinant amb la meva iaia.
Ja sabem que la majoria pensem o diem que la nostra àvia, iaia o padrina (com sigui que l'anomeneu) és la que cuina millor del món i que com ella cap. Però la meva ho sobrepassa.
Te una forma molt senzilla de cuinar, i té una desena de receptes en les quals canten els àngels.
D'algunes segurament mai donaré la recepta. Perquè, encara que siguin la cosa més senzilla del món i no tinguin cap secret, tinc la sensació que ella hi posa alguna cosa que se m'escapa. No sabria dir si és aquesta senzillesa el que fa tan bons els plats o potser és la calma amb la que cuina i les poques preses, tot amb un xup-xup molt suau i a poquet a poquet. Crec que inclús l'aigua fa que arrenqui el bull a foc suau.
Però no m'agradaria que algú fos caps de plasmar algunes de les seves receptes abans que jo!
Avui, tot i així, vull compartir la recepta del seu conill escabetxat. Veureu que no té cap complicació, cap secret, però ella hi fa la màgia, suposo.
Per unes 6 persones. (depèn de l'afamat que estigui el personal)
1 Conill trossejat
1 Ceba gran
4 alls
1 o 2 fulles de llaurer
100 ml d'oli d'oliva
50 ml de vinagre
2-3 culleradetes de pimentó
Primer de tot, tallar el conill. Podeu demanar a la carnisseria que us ho facin o comprar-lo directament tallat, si el compreu al super.
Després tallem la ceba a juliana, no molt fina, volem que es noti. Per mi el millor del plat és la ceba, el gustet que li queda i la textura són genials.
Un cop tinguem això, el procés és molt senzill.
Posarem tots els ingredients a la cassola, en fred. L'ordre es igual, però jo sempre segueixo l'ordre amb què ho fa la meva iaia, per si de cas, que ja sabem com són les iaies, que elles cuinen sense receptes i sense mesures però sempre els surt igual o millor.
Primer posem el conill, seguit de la ceba juliana, els alls sense pelar, un parell de fulles de llaurer, salpimentem, afegim l'oli i el vinagre i ho portem a ebullició destapat.
Un cop arrenqui el bull, ho tapem i ho deixem a foc mig durant 30 min.
Passat 30 min destapem, afegim el pimentó i remenem, perquè tot agafi color, i ho deixem a foc baix duran 15 min més, aproximadament. Ella em diu 10 i després ho deixa 20 així que jo dic 15.
I ja ho tenim!
I ja ho tenim!
Normalment a casa ho acompanyem amb arròs blanc amb una mica de pebre. A casa som de poca sal, però el pebre ens encanta.
La veritat és que és boníssim barrejar el suc de l'escabetx amb l'arròs. Però també ho podeu usar en amanides o buscar algun altre tipus d'acompanyament.
Aquesta mateixa recepta la podeu fer sense el conill. Per exemple, fer per separat l'escabetx, enfarinar i fregir unes sardines, ajuntar-ho tot quan estigui fet i deixar-ho a la nevera 24 h. I l'endemà, disfrutar-ho amb una bona llesca de pa.
L'escabetx és que és un d'aquells plats, tant en el cas del conill com el de les sardines o com segurament amb el de qualsevol altra cosa, que està més bo l'endemà. A més a més, es pot menjar tan fred com calent, i ara a l'estiu entra molt bé fresquet.
Espero que us animeu a fer-lo i us agradi.
Jo, si mai tinc un restaurant, no tinc cap dubte de què serà a la carta.
SALUT!
